Supersticions

Els ciutadans que compren Loteria de Nadal admeten sense reserves que cada any s'aferren a supersticions i ritus per atreure la sort el dia del sorteig, segons un estudi de la pàgina web especialitzada Ventura24.es.

Fregar el dècim pel ventre d'una embarassada, un calb, l'esquena d'un geperut o el llom d'un gat, són només algunes d'aquestes supersticions que es remunten molts anys enrere i que encara avui segueixen vigents entre molts jugadors de Loteria de Nadal, que amb aquest tipus de trucs pretenen augmentar les seves probabilitats al sorteig de la Grossa.

Des que es fes efectiu el sorteig el 1812, són moltes les costums i ritus que s'han anat establint i, que actualment, formen part de la cultura nadalenca. Una de les més cridaneres és la d'intercanviar loteria amb familiars, amics i companys de treball.

També hi ha aquells jugadors que els agrada mantenir-se fidels al mateix número de loteria, any rere any, per por de que toqui i que no el comprin. Altres compren tot dècim que passa per les seves mans, perquè pensen que estan deixant escapar a la sort. Fins i tot, n'hi ha que van a les administracions de loteria o pàgines d'Internet, que han lliurat grans premis anys anteriors, amb la il·lusió de contagiar-se d'aquesta sort.

Tradicions regionals

També hi ha tradicions que varien segons la zona geogràfica. En el cas de Galícia, terra de bruixes i conjurs, es creu que penjar la butlleta d'una ferradura farà que la sort arribi fins a la llar, mentre que en altres parts de l’Estat es col·loca el dècim prop d'una verge o d'una figura santa que es tingui a casa.

Portar una moneda d'or, o bé una agulla a la jaqueta durant els dies claus, o guardar una clau de ferro i antiga a la bossa per atraure la bona sort durant el moment del sorteig, són altres de les tradicions que encara conserven alguns jugadors. Una branca de julivert, una espelma groga, monedes, una cita blanca o blava o un test, són tots ells sinònims de bona ventura per alguns.

Però no només d'amulets s'alimenten les tradicions populars relacionades amb el sorteig. Hi ha qui aquests dies encara practica complexos rituals per atreure la sort com agafar tots els bitllets de loteria d'anys anteriors i cremar-los amb una espelma taronja, mentre es repeteix tres vegades mentalment: "Que els teus cendres tornin a mi en forma de premi".

Les administracions de loteria s'han convertit en un lloc de peregrinació per aquestes dates, sent les quatre administracions més famoses: La Bruixa d'Or a Sort (Lleida), Doña Manolita (Madrid), Valdés (Barcelona) i loteria Ormaechea a Bilbao.

El premi més matiner

El primer premi de Nadal més matiner de la història va ser el del 2004. Va sortir a les 9.15 hores, als tres minuts de començar el sorteig, amb la bola 39 del segon filferro de la primera taula. Aquesta ‘Grossa’ tan matinera va sembrar el desconcert entre els seguidors del sorteig.

Els nens de Sant Ildefons

Els nens de l'escola de Sant Ildefons fa més de 190 anys que canten els premis de la Loteria de Nadal. La participació en el sorteig és voluntària i els alumnes poden apuntar-se fins que els hi arriba el canvi de veu. Fins el 1984 només els nens participaven en el sorteig de la loteria, però a partir d'aquesta data es van incorporar també les alumnes de la institució.

Taula de treball

El sòl on es celebra el sorteig és de moqueta ja que un any va caure una bola i no va deixar de rodar. Preveient que això pogués passar altres anys es va demanar la moqueta.

Sorteig de dècims

Una administració de loteria de Canàries ha decidit sortejar 3 / 10 de la loteria nacional en el seu compte de Twitter

Sorteig internacional

No és estrany veure gent d'altres països participant en el sorteig de Nadal. Més d'una vegada ha caigut la grossa a Melbourne, Buenos Aires o Amsterdam.

Només ha hagut una ‘Grossa’ repetida: 15.640 (en els anys 1956 i 1978)